Tuesday, March 3, 2009

Comida mexicana con amiguitos

Tenéis razón... úlitimamente no he actualizado... pero Clara lo ha acertado... la mama no me deja mucho rato en el ordenador... dice que estropea la vista.. jeje
Hoy, os voy a contar lo que hicimos el finde. El domingo por la mañana, me desperté a eso de las 6 de la mañana... la mama me dio el desayuno y yo ya pensaba que nos íbamos a jugar... pero no, mamá y papá decidieron ponerme en su cama y claro... no tuve más remedio que dormirme otra vez... y durmimos hasta las 9 y media! No veas lo contentos que estaban!!!
Luego, desayunamos otra vez y me vistieron de domingo con un vestidito que me regalaron mis bisabuelos! Suerte que me lo pusieron porque ya me va un poquito estrecho y los pantalones me apretaban (todos dicen que estoy muy grande!).
Pues esto, después salimos a comer con unos amigos, Estela, que es argentina, con su hijo Luís, y con Irene, que ya la conocéis! Faltó María, la hermanita de Luís, pero no pudo venir. Fuimos a comer como despedida porque Estela y sus niños se han vuelto para Argentina esta mañana, y pronto Irene también se irá... a Nueva Zelanda, que no sé muy bien donde está esto pero debe ser un lugar muy chulo, porque el papa dice que un día, iremos!!
Y fuimos a comer a un restaurante mexicano! Me habían dicho que la comida picaría un poco, pero la verdad es que a mi no me lo pareció!! Claro que después de la comida etíope que un día comimos.... ya estoy acostumbrada!
Me voy a dormir un ratito y así dejo el ordenador para que la mama pueda trabajar!!! Luego os cuento más cositas!!!


Dinar mexicà amb amiguets

Teniu raó... últimament no he actualitzat... però la Clara ho ha encertat... la mama no em deixa gaire estona l'ordinador... diu que espatlla la vista.. jeje
Avui, us explicaré què vam fer el cap de setmana. El diumenge el matí, em vaig despertar cap a les 6 del matí... la mama em va donar l'esmorzar i jo ja em pensava que ens posaríem a jugar... però no, la mama i el papa van decidir posar-me al seu llit i clar, no vaig tenir cap altre remei que adormir-me un altre cop... i vam dormir fins a quarts de 10! No vegis lo contents que estaven!!!
Després, vam esmorzar un altre cop i em van vestir de diumenge amb un vestidet que em van regalar els meus besavis! Sort que me'l van posar, perquè ja em va una mica estret i els pantalons m'apretaven (tothom diu que m'estic fent molt gran!).
Doncs això, després vam sortir a dinar amb uns amics, la Estela, que és argentina, amb el seu fill Luís, i amb la Irene, que ja la coneixeu! Va faltar la María, la germaneta del Luís, que no va poder venir. Vam anar a dinar com a comiat, perquè la Estela i els seus nens han marxat cap a Argentina aquest matí, i aviat la Irene també marxarà... a Nova Zelanda, que no sé ben bé on és això, però deu ser un lloc molt xulo perquè el papa diu que un dia, hi anirem!!
Ah! I vam anar a dinar a un restaurant mexicà! M'havien dit que el menjar picaria una mica, però la veritat és que a mi no m'ho va pas semblar!! És clar que després del menjar etíop que un dia vam menjar... ja hi estic acostumada!
Me'n vaig a dormir una estona i així deixo l'ordinador, perquè la mama pugui treballar!!! Després, us explico més cosetes!!!



8 comments:

Esther said...

Carai Júlia, aviat, hauràs menjat coses de tot arreu! Només et falta provar la coca de Prats!!! Puc apuntar-me a l'excursió a Nova Zelanda? ;-)

Unknown said...

Ei Júlia, veig que et va agradant això de sortir a dinar fora de casa i que be que et va que t'agafin a coll, ara un, ara l'altre.
Que be que aviat vingueu a Prats, tu ves dient a la mama les coses que et vos emportar i assegurat que les posi a la maleta,jeje!!!. Em sap greu per la tieta Esther, però ella tardarà uns quants dies més a poder tastar la coca de Prats, mmmmmm....amb lo bona que és!!!!(tieta Esther, no t'enfadis eh!)

clarinha said...

Jo també vull tastar la coca de Prats !!!!! ;-D

Júlia said...

ui, ja li diré a la mama que em deixi tastar la coca.... i que te´n porti un tros Clara ;-)

Anonymous said...

Felicitats Júlia, que guapa i eixerida que ets!,

Pere (un que t'ha trobat al socpetit), ;)

Anonymous said...

ui,Júlia que be que tu fan passa!!!, això vol dir que cada dia fas més bondat i et volen recompensar,ah! un ocellet ens ha dit que aviat et podrem agafar i fer-te patonets, els meus nens tenen moltes ganes de fer-ho,i el Jordi que es el petitó m ´ha dit que no portis gaires joguines que ell t´en deixarà,i la jordina si vols et pasejarà,fins aviat.... i abans de marxar fes molts patons al papa i diga-li que els dies pasan molt depresa i aviat tornareu a estar junts
Patons per tots Esther

clarinha said...

Quines ganes de veure't i tenir-te en braços i omplir-te de petons........i a la mama també però en braços no l'agafaré eh !!!!!!!! jejejeje
Operació Prats en marxa.... ;-)

Mil petons i ànims al papa que segur que us trobarà un munt a faltar !!!!!!!

Júlia said...

ui... ja m´havia avisat la mama que quan vingués tothom m´"achucharia" jejeje. Esther, digues al Jordi i la Jordina que mooooltes gràcies! pobre Jordi sempre li prenc tot.. jeje
i sí... el papa em trobarà a faltar em sembla... sobretot les passejades a mitja nit pel passadís amunt i avall.. jeje

Post a Comment