Hola!!!! Sí, ja sé que havia dit que escriuria gairebé cada dia... però és que estic una mica malaltona... em fa mal la panxeta i a les nits, no dormo gens!!!
Avui, ja fa una setmana que som a casa. El divendres passat, vam sortir de l’hospital i ens estaven esperant els avis, l’avi Gaspar i la iaia Cecília, i la tieta Ester (la tieta de la mama)que acabaven d’arribar en avió... que es veu que és una mena d’ocell molt gran de ferro que et porta cap a llocs que estan lluny (sembla guai!). Quan em van veure, tots es van posar molt contents i van dir que era molt guapa i molt petitona! Després, em van posar en un cotxe i em vaig adormir... trobo que s’hi està molt bé!!!!
I des de llavors, que estem a casa... intentant-nos acostumar!!! El papa i la mama els veig cansats, diuen que no poden dormir... No sé perquè... tot i que és veritat que a mi m’agrada cridar durant les nits, però és que m’avorreixo al llitet... en canvi de dia com que hi ha soroll i llum... doncs estic ben tranquil·leta i tots podem dormir... no sé com és que no ho entenen... jejeje
I els avis també estan una mica cansats... i és que sovint els toca anar de marxa amb mi durant les nits... em canten cançons, em passegen... tot i que l’avi Gaspar, de tant en tant, s’adorm jeje ... I la tieta Esther ara ja no hi és... se n’ha tornat al Canadà, però va estar aquí molts dies, i amb ella m’adormia molt bé... em cantava el Fum, fum, fum... i el Dimoni Escuat!!! Era divertit!!!
Ui.... me’n vaig a reclamar la mama, que començo a tenir ganeta!!! A veure si demà estic descansada i us puc explicar més coses, perquè la primera setmana a casa ha estat molt entretinguda: canvis de bolquers, roba over-sized, regalets pel papa, el primer bany.... però això queda pendent!!!!
¡Hola! Sí, ya sé que había dicho que escribiría casi cada día… pero es que estoy un poquito enferma… me duele la tripita i por las noches, ¡no duermo nada!
Hoy, ya hace una semana que estamos en casa. El viernes pasado, salimos del hospital i nos estaban esperando los abuelos, l’avi Gaspar y la iaia Cecília, y la tieta Ester (la tía de mamá) que acababan de llegar en avión… que se ve que es como un pájaro muy grande de hierro que te lleva a sitios que están lejos (¡parece guay!). Cuando me vieron, todos se pusieron muy contentos y dijeron que era muy guapa y muy pequeñita. Después, me pusieron en un coche y me dormí, ¡se estaba muy bien!
Desde entonces, estamos en casa… ¡intentando acostumbrarnos! A papá y mamá, los veo cansados, dicen que no pueden dormir… no sé porque… aunque es verdad que a mí me gusta chillar por las noches, pero es que me aburro en la camita… en cambio de día, con el ruido y la luz… estoy la mar de tranquila i todos podemos dormir… no sé qué pasa que no lo entienden…jejeje
Y los abuelos también están un poco cansados… como a menudo les toca ir de marcha conmigo por la noche… me cantan canciones, me pasean… aunque l’avi Gaspar, de vez en cuando, se duerme jeje… y la tieta Esther ahora ya no está… se ha vuelto a ir al Canadá, pero se estuvo aquí muchos días, y con ella me dormía muy bien… ¡me cantaba el Fum, fum, fum… y el Dimoni Escuat! ¡¡Era divertido!!
Uy… creo que tengo hambre, ¡iré a reclamar a mamá! A ver si mañana estoy más descansada y os puedo contar más cositas, porque la primera semana en casa ha sido muy entretenida: cambios de pañales, ropa over-sized, regalitos a papá, mi primer baño…¡pero esto queda pendiente!
Avui, ja fa una setmana que som a casa. El divendres passat, vam sortir de l’hospital i ens estaven esperant els avis, l’avi Gaspar i la iaia Cecília, i la tieta Ester (la tieta de la mama)que acabaven d’arribar en avió... que es veu que és una mena d’ocell molt gran de ferro que et porta cap a llocs que estan lluny (sembla guai!). Quan em van veure, tots es van posar molt contents i van dir que era molt guapa i molt petitona! Després, em van posar en un cotxe i em vaig adormir... trobo que s’hi està molt bé!!!!
I des de llavors, que estem a casa... intentant-nos acostumar!!! El papa i la mama els veig cansats, diuen que no poden dormir... No sé perquè... tot i que és veritat que a mi m’agrada cridar durant les nits, però és que m’avorreixo al llitet... en canvi de dia com que hi ha soroll i llum... doncs estic ben tranquil·leta i tots podem dormir... no sé com és que no ho entenen... jejeje
I els avis també estan una mica cansats... i és que sovint els toca anar de marxa amb mi durant les nits... em canten cançons, em passegen... tot i que l’avi Gaspar, de tant en tant, s’adorm jeje ... I la tieta Esther ara ja no hi és... se n’ha tornat al Canadà, però va estar aquí molts dies, i amb ella m’adormia molt bé... em cantava el Fum, fum, fum... i el Dimoni Escuat!!! Era divertit!!!
Ui.... me’n vaig a reclamar la mama, que començo a tenir ganeta!!! A veure si demà estic descansada i us puc explicar més coses, perquè la primera setmana a casa ha estat molt entretinguda: canvis de bolquers, roba over-sized, regalets pel papa, el primer bany.... però això queda pendent!!!!
¡Hola! Sí, ya sé que había dicho que escribiría casi cada día… pero es que estoy un poquito enferma… me duele la tripita i por las noches, ¡no duermo nada!
Hoy, ya hace una semana que estamos en casa. El viernes pasado, salimos del hospital i nos estaban esperando los abuelos, l’avi Gaspar y la iaia Cecília, y la tieta Ester (la tía de mamá) que acababan de llegar en avión… que se ve que es como un pájaro muy grande de hierro que te lleva a sitios que están lejos (¡parece guay!). Cuando me vieron, todos se pusieron muy contentos y dijeron que era muy guapa y muy pequeñita. Después, me pusieron en un coche y me dormí, ¡se estaba muy bien!
Desde entonces, estamos en casa… ¡intentando acostumbrarnos! A papá y mamá, los veo cansados, dicen que no pueden dormir… no sé porque… aunque es verdad que a mí me gusta chillar por las noches, pero es que me aburro en la camita… en cambio de día, con el ruido y la luz… estoy la mar de tranquila i todos podemos dormir… no sé qué pasa que no lo entienden…jejeje
Y los abuelos también están un poco cansados… como a menudo les toca ir de marcha conmigo por la noche… me cantan canciones, me pasean… aunque l’avi Gaspar, de vez en cuando, se duerme jeje… y la tieta Esther ahora ya no está… se ha vuelto a ir al Canadá, pero se estuvo aquí muchos días, y con ella me dormía muy bien… ¡me cantaba el Fum, fum, fum… y el Dimoni Escuat! ¡¡Era divertido!!
Uy… creo que tengo hambre, ¡iré a reclamar a mamá! A ver si mañana estoy más descansada y os puedo contar más cositas, porque la primera semana en casa ha sido muy entretenida: cambios de pañales, ropa over-sized, regalitos a papá, mi primer baño…¡pero esto queda pendiente!
4 comments:
Oh Júlia! Quines fotos més maques!!! Es nota que t'agrada aquella banda del sofà, eh ;-)! A mi el sofà també m'agrada molt!
Això que no dorms gaire de nit, si els teus pares no ho entenen, què hi farem? Jo, quan vaig ser aquí, dormia força bé... com que sempre anaves de marxa amb els papes i els avis! Però quan venies, jo també m'ho passava molt bé versionant el Fum, Fum, Fum :-)
I sí sí, tu ja fas ben fet de reclamar la mama, quan tens gana! I acaba d'aprofitar ara que els avis de Prats encara són aquí i els hi agrada passejar-te amunt i avall! Això que la setmana que ve també hi tindràs una altra iaia i també us ho passareu molt bé!!
Ei Júlia!!! ja veig que ets molt maca, però a veure si deixes dormir una mica als papis!!! un petonàs des de Catalunya mon amour...
Anna (la Carreras)
Però que maca la Júlia de braç en braç ! Us heu fixat en com mira embadalida a l'avi Gaspar ????? :-) Però jo amb la que la veig més a pierna suelta és amb la tieta eh !!!!! Versions de nadales, em sona em sona....jejeje Heu provat amb Santa Nit ? És complicat arribar a segons quins tons però funciona ! I una altra aposta segura són les pometes del pomer ! Petons Júlia, i segueix escrivint que ens agrada molt saber com et va ! Muak
Ostres com ve la canalla avui dia!!! Hola Júlia!!! Es nota que tothom està molt content d'estar amb tu, que guai, no??? Bé, em presento, jo sóc la tata Núria, la biòloga i friki del pitet, algo al que no cal que t'hi dediquis :). Jo seré la que et donarà moltes gominoles sense dir-li als papas, jo t'explicaré unes quantes historietes (de diferent grau segons l'edat), t'explicaré quines gamberrades els hi pots fer als papas i com posar cara de bona quan s'enfadin, jajaja!!! Bé, doncs, la primera cosa que et dic, i em sembla que ja t'ho vaig dir a la carta que et vaig enviar fa mooooolt temps, és que tens als millors papas i els has de cuidar un miqueta, vale? Així que... de nit a dormir i de dia a jugar, jeje...
Molts petons!!
Tata Núria
Post a Comment