Soy Yankee??

El otro día, papá y mamá me llevaron a un sitio que decían que era una oficina de correos, que se ve que es para mandar cosas a otras personas que están lejos. Al principio, me asusté mucho, porque creía que me iban a mandar muy lejos y lloré un montón, pero luego pensé que a lo mejor me mandaban con mis abuelitos de Prats o de Madrid y me calmé, porqué me gustó mucho el rato que estuvieron conmigo aquí en casa. Al final, resultó que no iban a mandar nada, sino que era para hacerme algo que papá llamó “passport”, y entre risas dijo “con coca-cola”, cosa que no entendí y creo que mamá tampoco, porque sólo se reía papá. Cuando terminamos, papá me miró y me dijo: “hija, eres yankee!!!!”, yo le miré desconcertada y pensé que un mes pensando que era Júlia y ahora resulta que estaba equivocada, no me terminó de gustar como sonó eso de “Yankee”, pero bueno habrá que probarlo, a ver qué tal. Al final, entendí para qué era el “passport” y me puse muy contenta, porque es para poder salir de este país e ir a ver a los abuelitos y tíos y primitas del otro lado del océano. Y es que tengo muchas ganas de conocer a toda la familia que papá y mamá dicen que están un poquito locos y que están muy contentos conmigo. Eso sí, creo que intentaré comer mucho antes de ir a verlos, porque mamá y papá siempre me dicen que me comerán a besos, y al menos que quede algo de Yankee después, no? (entre nosotros: me gusta más Júlia que Yankee, pero no quiero desilusionar a papá).
Otro día, os cuento como celebramos el año nuevo chino. Comimos comida china de verdad y tuvimos hasta concierto de guitarra de un chino!!! Fue muy divertido!!!!!



Sóc Yankee?

L'altre dia, el papa i la mama em van portar a un lloc que deien que era una oficina de correus, que es veu que és per enviar coses a altres persones que són lluny. Al principi, em vaig espantar molt perquè creia que m'enviarien molt lluny i vaig plorar un pilot, però després vaig pensar que potser m'enviaven amb els meus avis de Prats o de Madrid i em vaig calmar, perquè em va agradar molt el temps que van estar aquí a casa. Al final, va resultar que no enviarien res, sinó que era per fer-me algo que el papa va anomenar "passport", i que amb un somriure va dir amb coca-cola, cosa que no vaig entendre i crec que la mama tampoc, perquè només reia el papa. Quan vam acabar, el papa em va mirar i em va dir: hija, eres yankee!!!!, jo el vaig mirar desconcertada i vaig pensar que un mes pensant que era la Júlia i ara resultava que estava equivocada, no em va acabar d'agradar com va sonar allò de Yankee, però bueno, ho haurem de provar a veure què tal. Al final, vaig entendre per a què era el passport i em vaig posar molt contenta, perquè és per poder sortir d'aquest país i anar a veure els avis i tiets i cosinetes de l'altra banda de l'oceà. I és que tinc moltes ganes de conèixer tota la família, que el papa i la mama diuen que estan una mica bojos i que estan molt contents amb mi. Això sí, crec que intentaré menjar molt abans d'anar-los a veure, perquè la mama i el papa sempre em diuen que s'em menjaran a petons, i almenys que quedi algo de Yankee després, no? (entre nosaltres, m'agrada més Júlia que Yankee, però no vull desil·lusionar el papa).
Un altre dia, ja us explicaré com vam celebrar l'any nou xinès. Vam menjar menjar xino de veritat, i fins i tot vam tenir concert de guitarra d'un xino!!! Va ser molt divertit!!!!!