Friday, January 23, 2009

ui com creixo!!

Bon dia a tothom!!!!
Jolín... no tinc gens de temps d'escriure el Blog!!! Sembla mentida, però els dies em passen volant! Avui, fa un mes que vaig néixer i vaig revolucionar la vida dels meus papis!! Ara, em sembla que no parlen de res més que de mi!! I a mi m'encanta ser el centre d'atenció!!! Els primers dies a casa van ser durillos... tots estàvem molt cansats! Però ara, de mica en mica, tot va essent més fàcil! La mama i jo ens les apanyem força bé soletes tot el dia! I quan el papa arriba de treballar em fa un pilot de mimos i em canta una cançó rara que no sé d'on ha tret!! La mama també canta... de vegades... però el papa li diu que canvïi de cançó.... perquè es veu que em canta la banda sonora d´una tal Mary Poppins... que segons m'han dit era una senyora que volava amb un paraigües... una mica raro tot plegat :-D
Avui, us poso un parell de fotos perquè veieu lo molt que he crescut.... Tant que ja em submergeixen tota a la banyera i no rondino..... i ahir, vam provar una nova andròmina.... es mou i fa sorolls... i de moment, no m'agrada gaire... però és que enlloc s'està tan bé com a la falda dels papis, no???
Ah, per cert.... ningú s'ha preguntat per què el meu blog es diu així??? Jejeje.... visca l´ESPANGLISH ;-)




Buenos días a todos!!!!
Jolines... no tengo nada de tiempo de escribir el Blog!!! Parece mentira, pero los días me pasan volando! Hoy, hace un mes que nací i revolucioné la vida de mis papis!! Creo que ahora no hablan nada más que de mí!! Y a mí, me encanta ser el centro de atención!!! Los primeros días en casa fueron durillos... todos estábamos muy cansados! Pero ahora, poco a poco, todo va siendo más fácil! La mama y yo nos las apañamos bastante bien solitas todo el día! Y cuando papá llega de trabajar me da un monton de mimitos y me canta una canción rara que no sé de donde ha sacado!! La mama también me canta... a veces... pero papá le dice que cambie de canción... porqué resulta que canta la banda sonora de una tal Mary Poppins... que según me han contado era una señora que volaba con un paraguas... un poco raro, no?? :-D
Hoy os pongo un par de fotos para que veáis lo mucho de he crecido... Tanto que ya me sumergen toda enterita en la bañera y no lloro.... y ayer probamos un nuevo trasto... se mueve y hace ruidos... y de momento no me gusta mucho... pero es que en ningún sitio se está mejor que en los brazos de los papis, no???
Ah, por cierto... nadie se ha preguntado por que mi blog se llama así??? Jejeje.... viva el ESPANGLISH ;-)

5 comments:

clarinha said...

Júliaaaaaa, però que gran que estàs ! Quins ulls més oberts, ho deus tenir tot controlat ! I ja fas estades a l'hamaqueta, que pel que veig que expliques és d'aquestes tant modernes que vibren i fan sorolls, jo en conec una que s'adormia sempre amb aquestes vibracions ! :-) I ja t'has submergit deltot a l'aigua, que xuli, els papis t'hauran d'apuntar a un curset de submarinisme pq vegis peixitus !!!!! Et fas gran rapidíssim, i estàs guapíssima ! Mil petonets princesa !

pd: molt maco el nom del blog, sí que ens hi fixem però com que coneixem als teus papis i sabem que són molt moderns no ens estranya res ! :-D

Esther said...

Ei Júlia! Caram, sí que has crescut molt, eh!! :-) I això de l'andròmina nova (que jo no havia pillat que era l'hamaca...:$) sembla divertit!!!

Estic d'acord amb la Clara, ara que ja et submergeixen del tot a l'aigua, has d'anar a fer natació, bueno qui diu natació diu fer xip-xap per allà la piscina, que és més divertit!!!

Anonymous said...

Hola Júlia. primer de tot moltes felicitats!!!!.Ja tens un meset i estas molt gran i molt espavilada. Diras que ja era hora que et comentessim el teu blog, però que hi farem tens uns avis un pel sossets. Estas guapíssima en totes les fotos, però a mi m'agraden especialment les de la banyera,jeje, es nota que això de l'aigua és per tu.
esperem que ben aviat ens expliquis més coses.
T'enviem uns petonets ben grans per tu i tambe pel papa i la mama.
Gaspar i Cecília.

Esther said...

Ohhh, Júlia! Els avis i tot comenten, eh!!! (sí, ja ho poden ben dir, ja era hora! :-)) Bé, a veure si després ens veiem, que ja m'han dit que avui, per fi t'han portat a passejar una miqueta per Philadelphia (que també ja era hora!)!

Blanxi said...

Júlia!!!!!!!!!!!!! Moltes felicitats presiosa! Un meset! Cada dia estas més gran i més maca!!! La biotieta Blanch ara feia molt que no t'escrivia eh???Vaig parlar amb la Mama i et vaig sentir la veueta quan aquells homes feien forats a casa...Pero ara feia molt que no escrivia al blog!Tu estas moooooooolt guapa i els papes també!!! Se'ls veu tant contents!!!!! Un petó ben fort nina i també pel papa i la mama!!!
La Blanch

Post a Comment